DADES DEL MUNICIPI | Territori

És un terme majoritàriament situat en un pla inclinat, que té les màximes elevacions a llevant, a la Serra de Pradell, que separa el Priorat del Baix Camp. La inclinació va decantant el terme cap al Priorat, a la zona de Falset.

L’extrem nord-oriental del terme és a 616 m. alt., a l’extrem nord de la Serra de Pradell, i va discorrent per una carena que es manté al voltant dels 600 metres, i només baixa al Coll de la Teixeta, a 541 m. alt. Després, ja seguint de ple la Serra de Pradell, passa pels 774, i va baixant gradualment, passant per los Enderrocs del Rovira, a 726, l’Enderrocada, a 676, i torna a pujar cap al Morral Blanc, a 718. Torna a baixar gradualment cap a la Punta de la Foradada, a 701, el Portell del Peiró, a 685, on enllaça amb la Serra de l’Argentera, de la qual només l’extrem nord és en terme de Pradell de la Teixeta. Quan és a 659 metres d’alçària, el terme davalla cap al Priorat: per unes carenes a prop i al nord del poble de la Torre de Fontaubella, va a buscar una elevació de 493, a l’avenc, entre el poble que acabem d’esmentar i l’estació de ferrocarril de Pradell, i baixa fins a la llera del barranc del Pou, a uns 310 metres d’altitud.

El termenal continua des d’aquí pel barranc esmentat i poc després per la riera de Fontaubella, fins que aquesta, a 270 m. alt., rep per l’esquerra el barranc de la Font dels Tres Batlles, Des d’aquí agafa la direcció nord-est, cap a la Muntanya de les Soleies, i va pujant primer fins els 541 m. alt., i després fins als 610, a lo Grau, on hi ha el repetidor de telecomunicacions. Torna a baixa, sempre cap al NE., cap al Coll del Guix, per on passa la carretera, a 529 m. alt., segueix la Serra de les Quimeres pel vessant nord-oest (616 m. alt.), i puja cap a la Pòpia (671 m.). Aquesta zona conté diversos avencs i coves destacats, així com algunes antigues mines. Continua cap al nord per la mateixa carena, pujant fins 628 m. a la zona de les Sentius.

Trenca aleshores cap al nord-est, i baixa per una carena a buscar el barranc de les Valls, que s’adreça a Porrera, que travessa a uns 370 m. alt. Per l’altra banda d’aquest barranc, s’enfila carenant cap a prop de la Punta de la Peixera, a 623 m. alt. Aquí el terme torça cap al sud-est, sempre per una carena, baixant gradualment, fins als 616 m. alt., al lloc per on hem començat la descripció.

A l’interior del terme només cal destacar el Puig de la Font, de 678 m. alt., just al nord del poble, lo Puig, de 595, al sud, entre el poble i l’estació, i les Muntanyetes i el Coll de l’Eudald, a l’extrem sud-oest del terme municipal, que ronden els 470 metres d’alçària.

El sector nord del terme es vertebra a l’entorn del barranc de les Valls, que va cap a Porrera. Com a afluents importants rep el barranc de la Font Encantada i el de les Porreres. La resta del terme és un conjunt de barrancs que es van unint per anar a alimentar la riera de Fontaubella, a la qual s’uneixen just a l’extrem sud-occidental del terme. Fa de barranc central el que primer s’anomena Rasa del Teix, després es transforma en el barranc de les Basses, que rep el de la Font del Pelí i es transforma en el barranc de la Forca, que rep des d’orient el barranc de la Coma Tornera i després pel nord, a l’alçada de Pradell, el barranc del Puig de la Font, i tots junts formen el barranc del Pas, que encara rep el barranc dels Racons, el de les Cometes i el de les Comes Joanes abans d’abocar-se en la riera de Fontaubella.